Un any i mig de pandèmia i de jugada mestra en jugada mestra.

Any i mig de pandèmia. Onada fred. Pugen els preus de la llum. Onada de calor pugen els preus de la llum. Endesa ens recomana els ous poche, el ous ferrats fan pujar la factura. Guanys millonaris per les empreses elèctriques i de subministraments. Si baixa el consum perquè en pandèmia hem consumit menys, pugem el preu de la llum i consumint menys, pagarem igual. Jugada mestra.

Any i mig de pandèmia. És demostra que del turisme no s’hi viu sense estar dins d’una bombolla. Però hem d’ampliar l’aeroport. No hi ha espai per tant d’avió, sobren els flamencs del delta. O avions o flamencs. Però avions per a que? Farem més gran la bombolla del turisme? Mentre a França tothom s’arruinava per la fil·loxera, aquí tothom vinga a plantar vinya per vendre vi a França i forrar-se, però clar, ningú va pensar que podria venir cap a aquí el bitxo? No hi ha cert paral·lelisme?

Anys i mig de pandèmia. Uns portem des de l’octubre cobrant ERTO, pitjor el maig encara ni l’hem cobrat. Per no dir que durant el 2020 també vam estar uns 3 mesos amb ERTO. Feu números si treballes a mitja jornada. Altres es fan fotos menjant ostres com qui pica uns kikos. Us imagineu que tingués deutes? Família a mantenir o hipoteca? És el cas comú. No podria viure sense ajudes, o treballant en economia submergida a la vista de tothom. Segurament estaria més estressat, nerviós, tens. Així de cop, per «un virus», arruïnat, sí entre cometes perquè és «el virus del capital». «Vas gastar més del que podies», diran, com si fos cosa únicament meva. Com si tot no funcionés a base de deute.

Any i mig de pandèmia. ERTOS i més ERTOS. Lligats a desnonaments. Desnonaments que malgrat la prohibició, s’executen. No deu estar pas prohibit, o condemnarem a jutges, bancs i mossos per desobeir? Dilluns es va suïcidar un home. No és ben bé un suïcidi, és un assassinat. Ha mort una persona perquè no podia pagar el pis on vivia, en un Estat on governa el govern més progressista de la història i on, l’habitatge és un dret garantit constitucionalment (hahaha), al final si que els haurem de condemnar per desobediència. Però bé, els grans tenidors, guanys, de nou millonaris. I nosaltres, tirant-nos pel balcó i no prement gallets. Jugada mestra, incomprensible, però real.

Any i mig de pandèmia. I el senyor Bezos si que podrà viatjar, i a l’espai, a 100km però cap a d’alt, 28 millons de dòlars la brometa. Mirarà la Terra i dirà «allà on miri, hi tinc repartidors», mentre s’eixuga les llàgrimes amb bitllets de 100 dòlars fruit de la suor de tothom menys seva. Tocant de peus a terra a la Terra, 100km més avall, un rider repartirà burguers de tofu o vedella a una parella que no té temps o li fa mandra cuinar, en un patinet elèctric que el paga a minuts a la nova aplicació de patinets, que el consistori verd de torn ha posat a la seva Smart City. Tot en ordre. Els algoritmes funcionen i les butxaques dels Bezos cada cop més plenes. I nosaltres feliços de poder treballar avui a Milà, demà a Berlín o Lisboa, tot amb un mòbil i 24-7 disponibles, com les màquines 24h. Recontrajugada mestra.

Any i mig de pandèmia. És demostra que la Sanitat és el bé comú més necessari de tots. Però per una banda se l’aplaudeix i per l’altra és retalla. Per una banda se li pengen medalles i per l’alta no s’hi inverteix. I que llavors? Si la Sanitat està com està es perquè fins a dia d’avui uns l’han venuda a mal preu i els altres, uns i altres ben amics, l’han comprat tirada de preu. I no hi ha millor negoci que aquell que com la salut, és necessari cada dia. De nou guanys millonaris però, aquest cop les farmacèutiques i subvencionades pels estats per a treure una vacuna el més aviat possible, per reactivar de nou la roda del mercat (tot sigui dit que això de les vacunes amb Fidel Castro, no passaria). Ull amb el detall, necessito una vacuna, subvenciono i ajudo a qui la pot fer, que llavors la ven al preu que vol, inclús a mi, que li he finançat la investigació no em fa cap descompte o millor, no comparteix la fórmula. Megajugada mestra.

Any i mig de pandèmia. I que, som millors persones? Ouh mamma! Molt més solidaris, tant que acatem quan ens pugen la factura de la llum, tot pensant amb el pobre polític enxufat a Endesa que sinó encara li hauran de fer un ERTO. Si n’hem sortit més bones persones, ja ho veurem, però més pobres segur. O més rics els altres. I més obedients. Oju, que una cosa són les mesures de seguretat i l’altra un toc de queda irracional acatat en pro del fals bé comú. Però res, els gols que ens estant colant no són gols com els d’Iniesta al Chelsea, a última hora, és una jugada assajada, no per reptelilians ni massons amb antenes 5G, per capitalistes i estats còmplices. I doncs? A què esperem? Deia un molt ric i poderós de les altes esferes de Wall Street: «és una guerra de classes, i l’estem guanyant». Han aconseguit que els únics que no ens creiem això de les classes siguem precisament, nosaltres, això sí que és la super hiper ultrajugada mestra, la resta collonades.

I el jutge que ordena un desnonament a un home en risc de perdre-ho tot, que? Com dorm? I el mosso que l’executa de la mà d’un nazi de desokupa? I els de les alarmes que són amics de la Caixa que a la vegada són amics dels grans tenidors, com dormen? I el polític que no vota o fa oposició a una llei tant senzilla com la del lloguer? Com dorm? O el d’Endesa que se li mort una client a Reus per no poder pagar la factura, que? I els del Consell d’administració de Pfizer, que vendran vacunes a Israel perquè paga però no a Chad, que? I l’Alt funcionari del SEPE que el seu retard en pagar la prestació, ha causat ansietat a milions de persones? Pren melanina per dormir? Us ho diré, des del Borbó al de les alarmes, des del Consell d’administració d’Endesa fins al gran tenidor, uns i altres dormen bé, de conya, i sinó és així, no és la consciència el que els impedeix fer-ho, deu ser l’addicció als beneficis. I tots, dormiran bé perquè no és una qüestió de bona o mala consciència, «es el mercado amigo».

I nosaltres que? Com deia La Trinca «hem d’estar alegres, com unes pasques, que si estem tristos minem la moral» del gran capital acabava. Alegres, comprant, treballant i endeutant-nos, alegres i submises. Alegres i callades, que sinó encara els hi farem trontollar el seu marc mental i econòmic. I sinó estem alegres, doncs suicidem-nos i deixem de molestar per impagaments, ja pagarà el deute el teu fill o filla o el teu pare o mare o qui sigui, però tu no, que ets una amargada, que no saps gestionar bé els teus ingressos, ets una trista que sempre ho veu tot negatiu, perquè tot, TOT, anirà bé, bé si tens calers, perquè el món està organitzat així i no podria ser de qualsevol altre manera.

Fals, prou mentides, canviem, alegres sí que ho hem d’estar, però vives i combatives també. Dormen, sabeu perquè? I nosaltres, no dormim, sabeu perquè? Perquè a elles les deixem dormir i a nosaltres no ens deixen dormir, perquè una no dorm sabent que demà li giren la hipoteca o la quota d’autònom o les dues i li queden 100€ per passar el més. En canvi una sí que dorm sabent que no perillen els seus guanys, perquè té tot el sistema a favor. O sigui que a sobre nosaltres no podem dormir i elles sí? Just a la fusta. De nou i com tot en aquest sistema pervers, jugada mestra espectacular.