Qui són els irresponsables?

Obres el Facebook. Un post denunciant i titllant d’irresponsables a uns que sembla que no sortien pare i fill, que resulta que parlaven amb un padrí que també parlava amb una dona, a 1.5m tots, això sí. Obres el WhatsApp, fotos del passeig marítim de Sant Esteve de les Roures ple de gent. Irresponsables. El Twitter, nens saltant a la comba i un veí que viu al barri del costat amb un pa sota el braç, irresponsables uns i altres. Queda’t a casa, no siguis irresponsable.

Ens hem de seguir quedant a casa? Doncs sembla que sí, que malgrat es pugui sortir amb les nenes, o anar a comprar bunyols de bacallà al mercat, en general ens hem de quedar a casa. S’explica bé amb el que en diuen medicina comunitària, com que no hi ha vacuna, el distanciament social sembla ser el més eficient per no contagiar el virus. Així que, podrem sortir amb les criatures, podrem anar a comprar cacaus al Mercadona i fins i tot fer-nos runners la setmana vinent, però en general, distanciament social i a casa.

Ens quedarem a casa a qualsevol preu? Es aquí on hem d’anar a parar. No, a qualsevol preu no. Ara sembla que hi hagi una aliança tàctica amb l’enemic per tal de «guanyar el virus» i la reafirmem quedant-nos tots a casa. Però l’aliança la compleix tothom? Doncs no. Perquè a mi, sense haver-me assegurat que i quan cobraré la prestació de març (si, del març encara) m’obliguen a quedar-me a casa i no protestar, més que fent twits i pancartes als balcons. Mentre m’obliguen a quedar-me a casa passegen els militars pels carrers amb l’himne espanyol sonant. No, l’enemic no està de treva i nosaltres tampoc. Tenim memòria i sabem quina data és el 1er de Maig.

Perquè si sortim als carrers pot rebotrar el virus i que és col·lapsin els serveis sanitaris? Perquè no tenim prou màscares i se’n dispara el preu? Perquè la sanitat està mermada? Perquè som el parc temàtic d’Europa i ara que no tindrem turisme patirem un 25% d’atur? Com pagarem les matrícules universitàries del curs següent? Que passarà amb el gruix de les autònomes autoexplotades? Perquè la gent es pot quedar sense llum a casa sinó paga els seus preus abusius mentres no cobra? A qui pertanyia telefònica i a qui pertany ara? On són els diners del Cas Palau, els papers de Barcenas, Innova o els EREs? Qui és va beneficiar amb la privatització dels serveis públics? Perquè mantenim una monarquia xupòptera? On són els diners del rescat de la banca?

Cada segon que el passem tancats a casa. Cada dol que patim en silenci. Cada dia més que ens angoixa dins del pis de 40m2. Cada jornada laboral de 12h en un hospital. Cada cop que el nostre amic hipocondríac ha d’estar en una caixa d’un supermercat 8h. Cada autònoma que ha estat un dia més amb la perciana baixada. Totes i cadascuna d’aquestes situacions que patim dia a dia, tenen responsables amb noms i cognoms. I són fruit d’un sistema organitzat criminal que se’n diu capitalisme i posa els beneficis econòmics per sobre de la vida. La seva autoreproducció per sobre la vida.

I estarem tancades a casa, i no sortirem el 1er de Maig, però tenim memòria i recordarem tots i cadascun dels noms i cognoms de les que ens estan abocant a la misèria. I no, no estem en treva i no, no obeïm cegament les ordres d’un estat d’alarma malgestionat que com sempre va amb segones intencions. Entenem la situació i amb ella vivim com podem, però no, no és el més irresponsable el que surt a comprar el diari al quiosc menys proper, o el que aprofita això dels nens per estar 20 minuts al carrer i veure el mar o el riu. No, els irresponsables, els vertaders irresponsables que només han mirat pel seus interessos, són els que des la seva poltrona ens han portat en aquesta situació tant lamentable. I no podem caure en arguments facilons, que assenyalen al que ve del forn amb un xuxo de crema mentres nosaltres érem al sofà quan ens retallaven la sanitat o se la repartien entre 4. Cal tenir clar una i mil vegades que una cosa és una pandèmia i l’altre ben diferent són els recursos per gestionar i superar una pandèmia. I on són aquests? Doncs majoritàriament, estan privatitzats.

«Però ninguna es podia esperar això, no podíem estar preparades!» Diuen les que volien aprovar la Llei Aragonès. Permeteu-me que discrepi de tal afirmació, una cosa és estar preparada per un virus ben desconegut, cosa difícil certament. L’altre és que la medicina i la sanitat siguin recursos públics i estiguin nacionalitzats i en mans de les persones no del capital. Una cosa és que l’estat pugui garantir mascaretes per tothom i no metralladores per tothom. Una cosa és que si han d’haver-hi peatges siguin públics i l’altre és que ho gestioni mafiosament en Florentino Pérez o els fills del Pujol. Una cosa és que la vida estigui per sobre de tot i l’altre ben diferent i que patim, és que el capital estigui per sobre de tot. Tenim una oportunitat per reflexionar, doncs fem-ho, i l’única reflexió vàlida es la que ens crida a passar a l’acció el dia 1 del desconfinament, el de debò, no les 4 gotes que ens cauen ara.