La nostra epopeia del barri

Totes les grans epopeies acaben amb l’heroi triomfant (poques heroïnes veiem) i guanyant havent passant un gran i èpica aventura. Però i després? Que va fer Manas un cop va vèncer el Kitay i els Kalma? Quan i com van tardar a reconstruir els estralls de tants anys de Guerra? I la Penèlope i l’Odisseu? Després de 20 anys, que? Tot normal? Un polvet i au? L’amor romàntic em sorprèn, 20 anys esperant i com si res. I l’Aragorn? Que fot amb tot el regne destruït pel Sauron, tot empestat de foscor i éssers estranys armats desorientats, que coi va fer?

Cada poble (i cada ciutat) té la seva (o les seves) epopeies, a Tarragona en tenim unes quantes. Però una de ben sonada és la del Mercat. Res uns retocs i au, com nou. 10 anys, vàries concessions i 30 milions d’Euros de sobrecost, són algunes de les èpiques que ha hagut de passar aquest projecte. Però i ara?

Deixarem la epopeia -com la resta- aquí? Varen menjar anissos i varen ser feliços? Varen fer una inauguració, amb cava i Dixie i tots feliços? I ja està, el poble ja té mercat per tant el poble ja és feliç?

I un be negre! Avui ja sortien dos noticies al diari, una que per Sant Joan no és podrà fer foguera. L’altre que apugen els preus dels lloguers.

Vaig a ser malpensat. Però ja ho diuen, malpensa i ho encertaràs, i en aquest capitalisme devorador, com més malpensis més ho encertes.

Diuen que no podrem veure enguany la festa de Sant Joan a la Plaça Corsini per motius tècnics, inclús diuen que la culpa és de Madrid, però tot malpensant, i si és que, als bars i a les terrasses no els hi convé? Com no els hi convenia a la Plaça de la Font. És més i aquí el debat de fons; quina Plaça Corsini volem? Se’ns ha preguntat a les veïnes? Serà terrassalàndia com la resta de Tarragona, podran jugar-hi els nens i nenes? Hi farem revetlles? Qui ho decidirà això?

Com és que pugen ara els preus del lloguer? O sigui ens esperem 10 anys i 10 anys després ens pujareu els preus del lloguer? Això no és tant senzill com el tema de Penèlope pel que veig. Ho heu posat tot molt maco, si més no pel que fa el mercat cal reconèixer-ho, i ara, com segueix l’epopeia?

Anant malpensant, penso en la resta de ciutats que s’estan modernitzant i tal, suposo que és això modernització, smart cities i etc, o dit d’una altre manera i més agressiva: gentifricant.

«Ho posarem tot ben bonic. Mercat tot nou. Un Mercadona a sota per la classe obrera. Tot ben peatonal. Tot polit. I ja de pas, com que Tarragona ha de ser una ciutat maca i bonica, haurem d’anar arreglant els pisets de la zona del mercat. I ja de pas, haurem d’anar canviant els negocis: merceries? Tintoreries? Bars estil «Manolo»? Tot això sobra, que no ven! Volem bars xics, amb tapetes xics. Volem franquícies. Terrasses i una ciutat per al turista, qui sinó voldrà venir? I com sinó és amb terrassa podrem pagar els nostres lloguers pujats de preu? I com sinó foten braves de merda i paellador servit ben xic podrem pagar els nostres lloguers?

I el poble? El poble que no pateixi. Miri els que sou ja iaios anireu caient com a mosques i deixant les vostres cases, de lloguers barats de nou als seus propietaris disposats a especular. Els estudiants, no n’hi hauran, ja aniran a algun altre lloc, no sé cap al Joan XXIII o sinó als barris. I la resta de poble, tenim la solució! El pla de la Budellera. Si ho volem posar tot ben bonic i adornat per al turista, ple de pisos turístics i lloguers elevats per a negocis guais, haurem de fer fora al poble ras del barri, i la millor forma, és destruint l’anella verda per a construir-hi edificis i cases a l’abast del poble en general, ja que al barri els hi apujarem el lloguer al renovar-lis el contracte, i no tindran cap més remei que anar cap allà. De pisos no en faltaran enlloc, no patiu».

Eh! Però ja ho he dit abans. Tant sols he malpensat. El capitalisme és una bèstia que ho devora tot i cada cop va veient i veient negocis per tot arreu, per a ell tot són mercaderies, i les nostres ciutats no deixen de ser-ho. Si això li sumem que a tot l’Estat hi han tropecientasmil trames de corrupció on persones i partits s’estan lucrant a base de remodelar barris, construir-ne i tot això. Si ajuntem la gana amb les ganes de menjar, doncs permeteu-me malpensar, i permeteu-me pensar que no tot és tant casual.

Al cap i a la fi el debat és el que és. Quins models de ciutats volem. Ciutats al servei de les classes populars; o al servei del negoci del turisme irracional i dels especuladors?

Ciutats per a les ciutadanes, o ciutats exclusives per a guiris al centre i amb unes perifèries decadents i unes perifèries benestants? Unes a ponent prop de la petroquímica i les altres a llevant prop de la platja?

Ciutats plenes de franquícies o ciutats amb petit comerç funcionant, on és potencia el cooperativisme i els negocis més de tota la vida? Aquells negocis que per a sobreviure ells sí que viuen una epopeia real.

La història, per això, ens ha demostrat una cosa: sols el poble salva al poble. I si a sobre ens referim a Tarragona, la resposta dels que ens han governat durant anys a quina ciutat volem ja la tenim. Es aquella ciutat que envia la Guàrdia Urbana a la Tabacalera per intentar desallotjar a la gent d’Oppida. Aquella ciutat de l’epopeia del Mercat, l’epopeia de Terres Cavades, l’epopeia Jaume I, l’epopeia Joan XXXIII, la de la Budellera i la de les Gran Runes. Aquella ciutat que envia a tres lluitadores a la presó i defensa a mort els abusos del seu cos policial. I en general aquella ciutat que es preocupa més pels ciris i els capellans que per l’aire que respirem.

Estem fartes de soroll, però el soroll i la «pamplonització de les festes» que deia aquell, són únicament conseqüència d’això, del model de ciutat que es construeix ara mateix, en un moment on el capitalisme necessita depredar més que mai per a refer-se de la crisi i competir amb altres mercats com Xinés o el Rus.

Deia Isaac Asimov que lo complicat no va ser predir que els homes i dones aniríem en el futur aniríem en cotxe, lo complicat va ser aquelles que van encertar com modificaria això el nostre entorn i les nostres ciutats.

O les veïnes fem de dic de contenció o serem depredades, o ens organitzem les veïnes del mercat, o se’ns imposarà un barri elitista, polit i de cara a la galeria turística. Les veïnes hem d’exercir la sobirania sobre el nostre territori, i les ciutats i els barris formen part d’aquest. Si som llogateres que perilla la nostra casa per culpa de l’especulació, ens haurem d’organitzar per defensar el nostre dret a l’habitatge. Si nosaltres hi vivim, nosaltres hem de determinar el futur dels nostres barris, nosaltres i ningú més que nosaltres.